Sincerament si no hagués llegit el cartell de DIMONIS hagués entrat a l’exposició dient “què és això”. Encara així no vaig entendre moltes parts, era tot molt estrany i nou, misteriós i un tan terrorífic. Costava enganxar-se al seguiment de l’exposició ja que anaves d’un costat a un altre sense entendre molt bé el perquè. Les explicacions que et deien la gent de la pantalla gran encara et confonien més. Les cançons i els sons et des ubicaven bastant i les coses que deia encara més. Podies entendre poques coses però a mida que l’exposició anava avançant ja era un desastre, no seguíes ningún fil de res i només observaves coses que per tu no tenien ningún sentit.