El meu autoretrat es basa amb les coses que he suportat i superat al llarg de tots els anys que porto de vida. Han sigut anys difícils per diversos problemes, i sempre els he intentat afrontar de la millor manera possible. Però a vegades explotes i et rendeixes, no vols seguir intentant estar bé així que ho fas veure. Només vull entendre'l jo, és com molt personal, però també vull que sense context s'entengui el mínim missatge de que tots somriem quan potser estem trencats per dins. És com un somriure trencat. Amb les lletres he volgut donar a veure totes les paraules que he anat guardant al llarg del temps, coses que no he pogut expressar ni dir, que no m'ho han permès. Amb les ferides he volgut representar com totes les situacions que m'han fet mal i que sempre deixaran marca en mi. I per últim les gotes. Totes les vegades que no he pogut treure les llàgrimes dins meu, tots els cops que han insinuat que plorar és de dèbils i m'ho he guardat per mi. Però la gent que plora no és dèbil, és que ha sigut forta.